Breda 28 d’abril 2020 ,  “Confina-ment i Confita-ment”

Quina oportunitat que estem vivint!  Confinats, tot està parat. Es com si tothom estigues fent “Tècnica Alexander”

Aquest text i cançó (àudio) , va sortir del forn el 28 d’abril 2020, em ple confinament COVID 19.

Fruit d’aquests dies i amb ganes de comunicar als meus alumnes que ens hem trobat on-line!!!
Mai m’hagués pensat que faria classes virtuals, però gràcies a una alumna amiga, que em va animar (que ve d’ànima) així ho hem fet. Ha sigut una gran descoberta i sorpresa veure que hem aconseguit també “la vivència de compartir la trobada” i el
que això comporta.

Una oportunitat per canviar el nostre moviment i que sigui mes lleuger i humà.

La VIDA ens ofereix parar per reorganitzar. Parar i deixar anar.

Al mateix temps i gràcies a aquesta parada universal, veiem com la natura n’està de contenta. El cel lluminós i net, les plantes s’expressen creixent per tot arreu, exuberants, els animals contents i confiats, s’atreveixen a sentir-se lliures i investigar nous llocs, les aigües de rius i mars, transparents. Tot brolla VIDA i ens ensenya VIDA.

Nosaltres dins d’aquest període de pausa, que pot ser, si volem, un regal per aprendre a estimar-nos més i cuidar-nos, podem elegir “parar amb consciència” i cuidar-nos amb consciència. 

Parar i deixar anar en la direcció de la verticalitat, com ens ensenya la Tècnica Alexander. 

Es calma la ment pensant i es connecta amb el cos que es va alineant. És qüestió de proporcions i equilibri dinàmic, meditació en moviment,  per així trobar el com descansar entre la Terra i el Cel. 

Permetre’ns 20 minuts al dia, per estirar-nos a terra (posició semi supina) per saber i cultivar vivencialment, que és i com “deixar anar”, confiar el nostre pes a la terra que ens abraça i ens dona el suport. Sentir i registrar, com el nostre cos s’allarga, s’eixampla i s’expandeix. Recordar d’obrir l’espai interior del nas i sota els pòmuls, com quan olorem una planta o flor, que ens agrada i permetre’ns un somriure interior.

L’aire, aleshores, entre i surt per si sol, lleuger, profund i silenciós. Reconeixem la respiració natural..

Amb aquesta experiència de sinestèsia i vital, sabrem i podrem aplicar-ho, clarament en qualsevol situació i activitat.

Quan parem i deixem anar, permetem que tot el nostre cos, es vagi alineant, creixi i s’expandeixi: s’obren espais interiors, per poder sentir, escoltar i contactar amb el nostre Ser en majúscules!!!!

Quan s’obre la respiració natural, sense interferir, som RESPIRATS per la VIDA

Comunicació-diàleg entre nosaltres i l’entorn, entre l’entorn i nosaltres. 

Hi ha un moviment-equilibri que ens re-connecta : ment, cos, sentiment, emoció i esperit. Un TOT Atent, Receptiu i Present

Una pràctica que podem cuidar, moment a moment. 

Anem aprofundint i l’accés a aquest estat de Presència (Aquí i Ara)  cada vegada és mes clar i ràpid. 

En el nostre dia a dia “normal»? Amb la seva exigència, pressió i velocitat, ens costa molt recordar i practicar, “tenir temps”, per alimentar aquest estat. Per això juguem amb senyals que ens ho recordin!!

Aquets dies, quan surto a passejar amb el gos, a la butxaca de la jaqueta, hi porto un objecta petitó, que he triat per què m’ho recordi. 

També a casa, on hi ha un passadís ampla i llarg que recorro moltes vegades al dia. Quan el transito, és per mi (em fa l’ullet) un moment de pràctica

Parar, reorganitzar, permetre i escoltar la respiració natural i caminar.

També cada vegada que passo per sota d’algun marc de porta. 

Quan em rento les mans. Quan em dutxo, m’ensabono, m’eixugo amb la tovallola !!! Quan em poso oli a la pell de tot el cos i crema a la cara.

Al vestir-me i cada vegada que menjo.

I ha altres accions que m’encanten i m’ho recorden també: rentar i aclarir plats, estendre la roba, cuinar…… i experimento el com l’estat i l’espai que s’obre, n’és de tranquil, sensible i infinit.

En aquest estat, tenim accés a tot el nostre potencial, sabem que ens va bé i que no. Que necessitem i que no. Accés a la nostre intuïció  i creativitat!!!

Un constant diàleg fluid, un ballar la Vida, que’ns sorprèn a cada moment. Accés al benestar, alegria i felicitat.

Val la pena decidir i atrevir-se, comprometre’s a cuidar-ho!

A aquest espai que s’obre li diem espai fèrtil! Espai buit i ple a la vegada.

És com si tinguéssim un jardí interior que podem, volem i hem de cuidar, per què estigui sa i creixint plantes i flors boniques!!!

Caminar, PARAR-OBRIR-DESCANSAR entre TERRA i CEL i RESPIRAR………………..

Mirar i veure, observar, descobrir amb sorpresa les meravelles de la natura i com s’expressa!!!! Se’n primavera tot fa olor a nèctar, a mel…

Simetries, colors, formes, espais, olor a mel, proporció, geometria sagrada………..CAOS i ORDRE…. ORDRE i CAOS!! Un TOT!!

La força imparable del moviment de La VIDA

LLUM i OMBRE com un TOT

Sense LLUM no hi ha OMBRE i sense OMBRE no hi ha LLUM!!!!

Que curiós el que he sentit quan he tingut aquest ram fet a casa!

He recollit flors per tenir i poder veure-les, a casa.

Quan l’he tingut fet i l’he mirat, buf!, M’hi faltava la meitat!! 

Els tronquets, les arrels i inclús m’hi faltava la terra!

M’ha semblat com un cos tallat per la cintura, com un cervell en formol o com la primera vegada que vaig veure una guitarra sense cordes!!!

Com s’obren i canvien les percepcions, depenent de lo viscut o del moment i de la consciència!!

ÈS una Meravella i com es pot CUIDAR, ALIMENTAR, TENIR CURA i EXPENDIR!!!

Ser respirat per la VIDA, és ser el que veritablement som, consciència infinita i una presència que es deixa rebre i donar. Aquest és el diàleg i la dansa de la VIDA. 

Amb tot l’AMOR, Us animo molt a que jugueu i recordeu! Sobre tot ara, en aquest regal forçat del confinament, En aquesta parada i frenada general!!!

Balleu, dibuixeu, escriviu …manifesteu les experiències 

La consciència és un ‘espiral que no para d’obrir-se.

Aprendre a confiar per poder moure’ns descansant entre la terra i el Cel i deixar-se portar. 

Fer i deixar de fer i ballar en aquest “tempo” que ens connecta amb el TOT i retrobem la nostre pertanyent-se!!. 

I tot gràcies al Confinament i Confita-ment  i que el Ión (gos) viu amb mi i m’acompanya!!

Per cert us escric una cançoneta que em va venir fa pocs dies, dedicada a ell !!!

Gràcies Ión

Gràcies Ión

Gràcies Ión

I ORIÓN

Per fí m’he convertit

En un fullet petit

Gràcies Ión , gràcies Ión, gràcies Iòn

Les palmeres m’ho recorden

El camí se’m fa gaudir

Gràcies Ión, gràcies Ión, gràcies Ión

El Ión s’ha posat a ballar

I ara tornem de passejar

Prou patir, prou patir, prou patir!

“Pa mí i pa tí”

“Pa tí i pa mi”

“Pa mi´i pa ti”

     FI!

Translate »
Share This